Ingestió

Et gestes el gest a mesura que el temps passa, incorporant els angles quotidians de la infantesa, domesticant els que et meravellen la consciència; fent-te i desfent-te amb la mirada.

La voluntat, però, no té prou força per commoure els límits del traç intern. Passa el mateix quan fas un dibuix i esborres la línia que no t’agrada: per molt que sobreescriguis la tendència, el clot del llapis hi ha fet estada.

I és que l’error, com sempre, és seccionar-los; perquè no hi ha un gest i un desgest que es contraposin i pugnin, tota l’estona, per conquerir la densitat de l’aire que ens encercla. La ingesta és de cos i ment, de fluid i estímul, i en l’origen conflueixen instint i tint en un sol nucli.