El gest i l’atzar

Podríem creure que el gest és atzarós gairebé sempre; però he endevinat que, quan la mirada el caça, habita en els dies i les hores com una espurna cíclica, i et retorna la meravella un cop i un altre. Per contra, si la carn tiba i s’estira fins que és a punt de descosir-se i excedeix els extrems per afonar un tros més d’aire, llavors fins i tot el gest pot ser creat sota el dictat conscient de la bellesa.

Sovint, a mig camí del gest, m’assalta el dubte. I és així com s’inicia aquest trajecte que servirà, n’estic segura, per descobrir-lo, casualment o transitada, entre els viratges de la grafia.

Re-des-cobrir

Avui, escoltant El Poeta Halley, m’han tornat les ganes de descobrir paraules, noves textures de la ment. Aquell plaer alhora físic, lingüinal, sensorial i combinatori. 

El cos dels mots II

 

Les lletres que contenen les paraules en dibuixen la forma visual. Les vocals de llindar, per exemple, tant el seu perfil cal.ligràfic com el gest que generen en els nostres llavis, ens dibuixen primer un pas estret que, després, s’obre i s’expandeix en la tònica. I, així, el seu sentit es reforça corpòriament. Al seu torn, l’eixida és un pas que presenta més estretors i dificultats i no dóna la benvinguda amb tant d’èmfasi.

El cos dels mots

De vegades, d’un vi diem que té cos. I per a mi, des de fa anys, les paraules també en tenen. M’agrada veure com omplen tot l’espai, notar-ne la presència física dins meu. Les paraules no només s’escolten, també es poden mirar.