L’espai digital: mitjà per a l’art i medi creatiu

L’entorn virtual i el 2.0 són medis en què hi poden passar coses noves, és a dir, en què les coses poden passar d’una manera diferent. Tot i això, hi ha molts creadors i col·lectius relacionats amb les arts visuals que per ara encara només senten la necessitat d’utilitzar-los per explicar-se, és a dir, com a mitjà de difusió; en el meu territori geogràfic més immediat, doncs, és a dir, el Camp de Tarragona, les iniciatives que volen explorar a fons les possibilitats que ofereix de manera intrínseca encara són tímides.

Un bon nombre de fotògrafs, per exemple, han obert espais web que mostren un tractament de la imatge adequat, com ara Gerard Boyer, David Oliete, Lluc Queralt, Maria Veses, Laia Marín o Carles Llop; en molts d’aquests casos, s’aprofiten les opcions del gestor de continguts propi de les plantilles de blog, de compartició a les xarxes i d’inclusió de música, text i comentaris, que obren el fet creatiu al públic i obren també dimensions paral·leles al treball fotogràfic. Altres espais destacats, un cop han fet la funció de difondre esdeveniments, per la seva capacitat d’aglutinar agents i persones en les iniciatives que duen a terme, es converteixen en arxius molt valuosos d’informació i repositoris d’edició de materials consultables permanentment, com ara Boek861, Comissariat o Laboratori Visual.

Captura de pantalla 2013-07-30 a las 20.55.26

Tal com deia, però, hi ha casos en què les funcionalitats pròpies de l’entorn influeixen en el discurs. Projectes com “Cos i Ànima”, Tarragona Topografies o Patrimoni i creació contemporània aprofiten les bondats del context per tractar els continguts no pas com una traducció diluïda d’un projecte presencial, sinó com a elements que fan possible una experiència artística in situ. I creadors com Jordi Abelló, Marcel Pey, Pep Escoda o Rufino Mesa, a l’hora de desenvolupar els seus treballs, no el pensen únicament com a suport sinó com a motor.

En aquest sentit, ja he parlat de l’experiència de Jordi Abelló, que comença a ser extensa i variada. I igualment voldria destacar la de Rufino Mesa, que, per la seva banda, també entén els diversos blogs com a projectes artístics separats, amb objectius acotats. Generación Índigo, La Comella pressentida, La ferida, Tierra con pan i Las piedras cantan, els que actualment té oberts, construeixen discursos diferents i es plantegen com a obres d’autoedició. Des de la crítica i el pensament fins a la poesia i l’assaig, són plataformes de “trobada entre les mans i la reflexió”, que li proporcionen exactament els recursos que necessita: combinació d’imatge i text i experimentació esgraonada en el temps.Captura de pantalla 2013-07-30 a las 20.53.54

[Aquesta informació forma part de l’article “L’espai digital: ‘mitjà’ per a l’art i ‘medi’ creatiu” (Artiga, núm. 19).]

Art i Internet: projectes en el medi. 3. Marcel Pey

Com cada dia, i continuant amb els projectes relacionats amb les arts visuals desenvolupats per creadors que no pensen únicament el context d’Internet com a suport de difusió, sinó com a motor i idea, avui parlo de Marcel Pey, un artista de llarga trajectòria que no deixa d’innovar.

Marcel Pey

Marcel Pey té múltiples espais oberts a la Xarxa, des de blogs diversos fins a comptes en plataformes audiovisuals i webs pròpiament dits. Aquest creador no considera l’espai virtual com un succedani, sinó com un veritable context d’exhibició dels treballs. Actualment, podem seguir la seva tasca al seu perfil de Facebook, que acota, doncs, a priori, el públic al qual arriba. També el trobem molt present a Youtube, on, a partir de les preferències que destaca al seu canal i dels propis films que hi penja, descobrim el mapa discursiu de la seva obra. Recentment, també és a Vimeo, i acaba de publicar, fa pocs dies, Digital Guns.

https://www.facebook.com/marcel.pey / https://www.youtube.com/user/marcelpey / http://vimeo.com/marcelpey

[Aquesta informació forma part de l’article “L’espai digital: ‘mitjà’ per a l’art i ‘medi’ creatiu” (Artiga, núm. 19).]

Art i Internet: projectes en el medi. 2. Altacapa

Continuant amb els projectes recentment destacats a l’article “L’espai digital: ‘mitjà’ per a l’art i ‘medi’ creatiu” (Artiga, núm. 19), avui comparteixo un blog imprescindible per conèixer les arts visuals al Camp de Tarragona: Altacapa.

Altacapa

 

El blog de Màrius Domingo, enginyer, inspector d’educació i crític, té sis anys d’història i utilitza les possibilitats d’aquest tipus d’espais en tota la seva dimensió. El seu autor hi publica textos breus i àgils, idonis per al context virtual, en què combina temàtiques múltiples, d’una banda, i, d’una altra, la voluntat de ressenyar els fets més interessants que passen al Camp de Tarragona en l’àmbit de l’art i d’expressar pensaments propis al voltant de temes més llunyans. Amb un elevat nombre de visites, és un exemple de com d’importants són els prescriptors a la Xarxa.
http://www.altacapa.com/

Art i Internet: projectes en el medi. 1.Domo-A

A l’article “L’espai digital: ‘mitjà’ per a l’art i ‘medi’ creatiu”, que he publicat recentment a la revista d’art i pensament contemporani Artiga (núm. 19), he destacat diversos projectes relacionats amb les arts visuals en què les funcionalitats pròpies de l’entorn 2.0 influeixen en el discurs. Les persones que els desenvolupen, doncs, no pensen únicament aquest context com a suport de difusió, sinó com a motor i idea.

A partir d’avui els aniré compartint també al meu blog de manera desglossada. Avui començaré amb el projecte que l’empresa DOMO-A desplega a les xarxes socials, un treball constant que ja fa temps que s’obre camí amb fermesa i que la distingeix clarament d’altres empreses de disseny gràfic.


DOMOA1DOMO-A: @domoa_es i @Domo_art

DOMO-A entén prefectament el que és el territori d’afinitats i, a partir de la constel·lació de Tumblr i xarxes socials que manté diàriament (Twitter, Facebook, Pinterest i Instagram), teixeix una proposta conceptual especialitzada. Aquesta empresa de disseny, estratègia i tecnologia, més enllà de limitar-se a mostrar-hi els treballs, utilitza l’entorn 2.0 per fer una feina molt acurada de mediació i hi perfila la seva aposta creativa a partir de recomanacions d’art i cultura, disseny, tipografia, fotografia, innovació, moda i noves espècies artístiques.
http://domoa.tumblr.com/

[Podeu aconseguir la revista Artiga als punts següents de distribució:
Tarragona: CA Tarragona Centre d’Art, Museu d’Art Modern, Antiga Audiència, Tinglado 1 Port de Tarragona, CaixaForum Tarragona, Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona, Centre d’Estudis de la Imatge, URV Departament Història de l’Art, Serveis Territorials de Cultura Generalitat. Reus: Galeria Artloft, Galeria Antoni Pinyol, Centre de Lectura, Centre d’Art Cal Massó, Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Reus. Amposta: Lo Pati. Centre d’Art Terres de l’Ebre, Escola d’Art ESARDI. Tortosa: Escola d’Art i Disseny de Tortosa. Valls: Museu de Valls – El Vendrell: Galeria Camila Pérez – Cambrils: Centre Cultural Municipal.]