Definicions

Si ara poso el verb
així, em direu
que sóc… la poeta.

Si el poso així…, que començo a explicar una història prou llarga o prou curta.

Si no escric el verb
i, en comptes d’això,
el crido, direu
que recito, que actuo,
que faig un discurs.

I ara penseu:
l’amor és una paraula?

Tendresa

Tens el nom de la tendresa i del vermell,
fas que en digui tots els sons,
que el recordi pas a pas, lletra a lletra;
els meus llavis són de foc.
El dia ens ha instal·lat en un viatge
inacabat ―ignoràvem el seu rumb―,
en un cotxe que s’atura veloçment
en el desig, que segueix el vent del sud
per fer-se etern i abraçar l’hora i el minut.
I ja al meu llit, amb la inèrcia
d’aquest dia vermellós,
t’anomeno amb el meu dit,
t’anuncio entre el ventre i el petó,
amb el ritme sorollós de la humitat.
I el mot s’inscriu a la paret.
I el nom, el teu, s’ofega en l’ombra del plaer.

Cultura per somiar. Suggerir vs. definir

El gran llibre dels somnis, de Nathalie Laurent i Soledad BraviSet somnis: el somni de l’arbre per dormir dret, el somni de l’illa de la fi del món, el somni del conte que encara no ha estat inventat, el somni del gran prat dels “per què no”, el somni del conte sense fi, el del núvol que fa rebotar, el del gran joc de fet i amagar…, aquests són els mons màgics que formen part d’El gran llibre dels somnis de Nathalie Laurent i Soledad Bravi (Corimbo). M’agrada perquè es tracta d’un volum ple de detalls, d’una il·lustració i un text riquíssims que deixen prou marge perquè els infants reinventin els personatges dels contes tradicionals i perquè s’endinsin en la nit d’una manera relaxada però alhora estimulant.

És un llibre pensat fins a l’últim centímetre, mai millor dit: físicament és de grans dimensions, però aquesta característica no és gratuïta; s’hi adjunten unes instruccions ben clares: “Escollir un somni. Posar el llibre obert al costat del llit. Per entrar en el somni, mirar atentament, observar-ho tot… i comptar les ovelles”, mentre descobreixes i redescobreixes tots els múltiples elements del dibuix.

Diria que és recomanable per diversos motius: d’una banda, perquè incideix en el concepte del llibre com un poema objecte, tot i que això, sortosament, ja és habitual en la literatura infantil; però, sobretot, diria que és la voluntat intrínseca que té de suggerir més que no pas de definir, o millor dit, de no descriure i de deixar prou marge a la imaginació, allò el que el fa realment especial. El que queda ocult entre línies és el que nosaltres omplim i el que converteix les històries en úniques i irrepetibles.