A vosaltres, papa i mama

A vosaltres, papa i mama, m’agradaria poder-vos explicar que últimament m’apropo sovint a la Móra, com si un fil m’estirés per retornar a la infantesa, a la felicitat dels dies viscuts al vostre costat.

I, de cop, jo, que no he sigut mai de mitificar aquells dies, que des de ben petita vaig desitjar créixer i ser gran, m’adono de la plenitud que em vau fer sentir, les hores de platja que s’allargaven fins als capvespres radiants, les excursions que cada any fèiem fins a Tamarit, a través del bosc, el vent de la velocitat a la cara quan anava amb bici pels camins mig asfaltats, les tardes i tardes incansables i daurades amb els meus germans de l’ànima, el Xavier i la Gemma, l’aigua salada, les festes, el pèl suau de la Penny… I l’olor dels pins i de Mediterrani, que se m’ha inscrustat al cervell com l’olor d’aquella magdalena…

Ara, sempre que hi vaig, respiro llibertat.

Anuncis

El cos dels mots II

 

Les lletres que contenen les paraules en dibuixen la forma visual. Les vocals de llindar, per exemple, tant el seu perfil cal.ligràfic com el gest que generen en els nostres llavis, ens dibuixen primer un pas estret que, després, s’obre i s’expandeix en la tònica. I, així, el seu sentit es reforça corpòriament. Al seu torn, l’eixida és un pas que presenta més estretors i dificultats i no dóna la benvinguda amb tant d’èmfasi.

El cos dels mots

De vegades, d’un vi diem que té cos. I per a mi, des de fa anys, les paraules també en tenen. M’agrada veure com omplen tot l’espai, notar-ne la presència física dins meu. Les paraules no només s’escolten, també es poden mirar. 

Sota la morera

 

El dissabte vaig passar la tarda sota una morera. No havia de fer res més que gaudir de la conversa de bona gent. La morera em va acollir i em va protegir de la calor. M’agrada que els arbres m’embolcallin; sempre m’ha agradat que estiguin entre el meu cap i el cel. És més interessant.