A vosaltres, papa i mama, m’agradaria poder-vos explicar que últimament m’apropo sovint a la Móra, com si un fil m’estirés per retornar a la infantesa, a la felicitat dels dies viscuts al vostre costat.
I, de cop, jo, que no he sigut mai de mitificar aquells dies, que des de ben petita vaig desitjar créixer i ser gran, m’adono de la plenitud que em vau fer sentir, les hores de platja que s’allargaven fins als capvespres radiants, les excursions que cada any fèiem fins a Tamarit, a través del bosc, el vent de la velocitat a la cara quan anava amb bici pels camins mig asfaltats, les tardes i tardes incansables i daurades amb els meus germans de l’ànima, el Xavier i la Gemma, l’aigua salada, les festes, el pèl suau de la Penny… I l’olor dels pins i de Mediterrani, que se m’ha inscrustat al cervell com l’olor d’aquella magdalena…
Ara, sempre que hi vaig, respiro llibertat.