No li diguis música, dis-li metamorfosi

Avui hem viscut una nova experiència creativa a l’Escola El Miracle, un taller sonor amb Miquel Àngel Marín. Una experiència única.

AMPA El Miracle

20140219_160457 Avui a l’Escola els nenes i les nenes de 5è B, 5è A i 4t B han viscut realment un dia ben especial, perquè, des de la Comissió Literària i Creativa de l’AMPA, hem organitzat  la visita de l’escriptor i músic Miquel Àngel Marín . El Miquel Àngel és clarinetista i poeta i veu una relació natural i intrínseca entre la paraula i la música. A través de diversos experiments en grup, basats en la respiració, la repetició i la distorsió dels mots , ens ha ensenyat com els sons de les paraules s’acaben convertint en una altra cosa, en ritmes, notes musicals i gairebé en melodies. A més, a partir d’aquests exercicis creatius, els nenes i les nenes han compartit una experiència de teràpia artística que els ha deixat expressar-se en un context molt diferent, dins de la mateixa Escola, que ha provocat noves dinàmiques enriquidores.

El taller ha finalizat…

View original post 92 more words

Crancs, sirenes, vaixells, sardines… Una bona collita de poemes objecte!

Fa pocs dies, l’Albert Anguera i jo mateixa hem iniciat un nou projecte, Infants Creatius, amb la voluntat d’apostar per un tipus de cultura que ens encanta, que és la de la cocreació, la de la cultura que busca la participació emocional, activa, directa i creativa de les persones, en aquest cas, dels infants.

Una de les primeres accions que hem dut a terme és aquesta ‘Pesca de poemes objecte’ amb l’acollida de la Biblioteca Pública de Tarragona. En comparteixo avui el resultat amb el desig que en vinguin més i us convido a donar un cop d’ull al nostre blog.

infants creatius

Aquest matí hem dut a terme una pesca de poemes objecte molt fructífera al Museu del Port. Us deixem algunes imatges de les petites obres que han fet les famílies que hi han assistit, a partir d’objectes quotidians que han portat de casa.

Esperem que us ho hàgiu passat bé. Moltes gràcies a tots i a totes per venir i a la Biblioteca Pública per emprendre aquest primer viatge amb nosaltres!

View original post

L’Escola literària i creativa ha estat reconeguda com a bona pràctica

Nou reconeixement al projecte El Miracle, escola literària i creativa. Això ens fa continuar amb força!

AMPA El Miracle

Encuentro de Ciudades EducadorasFa pocs dies ens han comunicat que el projecte El Miracle, escola literària i creativa ha estat seleccionat com a bona pràctica per a l’XI Encuentro de la Red de Ciudades Educadoras. Comentàvem en una entrada anterior que ens hi havíem presentat i ara ja ens han anunciat que el proper mes d’octubre, que és quan tindrà lloc aquest encontre, ens traslladarem a Gandia a explicar l’experiència que vam desenvolupar durant el curs 2011-2012. Són bones notícies!

D’altra banda, el passat divendres vam presentar una sol·licitud al II Premi IMET d’Educació de l’Ajuntament de Tarragona. La voluntat d’aquests premis és promoure i reconèixer la tasca educadora que es desenvolupa a Tarragona, i especialment als centres educatius de la ciutat, per part dels educadors, els equips docents i les xarxes educatives que realitzen un treball innovador, creatiu i coherent amb els criteris de l’educació integral en un context participatiu…

View original post 162 more words

La poesia del silenci

P1060532Es tanca el curs a les escoles i personalment, com a mare i com a professional de la gestió cultural, l’acabo amb unes sensacions especials, amb una emoció intensa. Aquest ha estat el segon curs que, des de l’AMPA de l’escola dels meus fills, hem dut a terme el projecte ‘El Miracle, escola literària i creativa’, una iniciativa que va prenent forma, que es va definint a cada nova activitat.

Per a mi, no és només una manera de col·laborar en el projecte educatiu de l’escola, sinó un projecte de gestió cultural amb tots els ets i uts, complet, apassionant. Els objectius es van afinant: la idea és organitzar activitats que apropin l’art als nens i nenes d’una manera lúdica, per transmetre el fet que la creació i la literatura són aspectes naturals en la nostra vida. Per acomplir aquest objectiu, les activitats sempre es plantegen de manera que els infants hi participin i desenvolupin la seva creativitat activament, és a dir, no se’ls tracta com a espectadors, sinó com a actors. Perquè les opcions que tenen de “mirar” cultura dia a dia són múltiples, però allò que ens converteix realment en ciutadania sensible són les opcions i les oportunitats de “fer” que ens van sorgint al llarg de la vida.

Així, doncs, els creadors que han passat per l’escola durant aquest curs han estat més mediadors que protagonistes. Jordi Abelló, com aquell qui no vol, els ha fet viure (sense discursos rebuscats i llunyans) les fases del procés creatiu amb les construccions arquitectòniques naturals de ‘La taula de Gaudí’, les quals, amb la màgia de la llum que projectava les seves ombres, dibuixaven noves realitats. L’escriptora Fina Anglès, traspassant les fronteres de la ficció i la realitat, incorporava els nens i les nenes a la trama d’un conte que finalitzava a la mateixa escola i, unia, a més, la literatura amb un fet quotidià: els infants berenaven els ingredients que protagonitzaven la història. La destresa i l’excel·lència dels dos creadors, doncs, s’ha desplegat arran de terra, sense parafernàlies.

Un altre dels objectius que persegueix el projecte és explorar els límits de la paraula i del seu significat. El berenar amb la Fina n’és un exemple, com també ho ha estat la darrera de les activitats de què us vull parlar, ‘Silenci poètic’. Ja l’havíem plantejat el curs anterior, però era complicada i ens calia temps. I ara hem aconseguit desenvolupar-la i l’emoció, com us deia, és forta, perquè porta implícita totes aquelles sensacions que generen els fets construïts col·lectivament.

‘Silenci poètic’ buscava assajar la intensitat que el silenci pot arribar a tenir, experimentar corporalment la paraula. Partíem de la idea de recitar un poema de Joana Raspall, ‘La bicicleta’, a partir de la llengua de signes, posar els nens i les nenes a la pell de les persones sordes perquè fessin l’intent de transmetre poesia com ho fan elles. Noves maneres de parlar, de sentir, d’expressar, que fan del cos un suport literari. Amb aquesta intenció, ens vam posar en contacte amb la Diana Bargalló, especialista en llengua de signes, i el primer que ens va explicar és que no tenia cap sentit que representéssim cada lletra del poema amb l’alfabet dactilològic, perquè la poesia té una dimensió expressiva i estètica que les persones sordes transmeten a partir de la llengua de signes, però també a partir de gestos corporals i expressions teatrals. Vam enregistrar la seva proposta de recitat i, posteriorment, la vam compartir amb els professors i les professores de l’escola. Vam dividir les estrofes del poema per tal que cadascun dels cursos que hi participaven (P3, P4 i P5, d’una banda i 4t, 5è i 6è) en recitessin una part. La professora de teatre, la Marta Grau, juntament amb els tutors de cada curs, va treballar amb els més grans introduint molts elements nous pertanyents a la mímica, l’expressió corporal i el teatre, i els pares i les mares vam treballar amb els més petits a partir del recitat de la Diana Bargalló.

Des del mes de març fins ara, doncs, cada curs ha anat treballant el seu fragment, i, de la idea inicial fins al resultat, la proposta s’ha transformat i adaptat. La llengua de signes era el punt de partida, però el recitat, que implicava l’acció de molts nens i nenes actuant alhora, va buscar disposicions col·lectives visuals, en grup. L’objectiu principal, això sí, ha estat acomplert: parlar en silenci; millor dit, expressar en silenci, utilitzant recursos diversos, i, d’altra banda, el procés s’ha posat en valor. Estem acostumats a treballar per al resultat i a fer treballar els nens i les nenes per al resultat, però, en aquest cas, el resultat com a tal és la suma de molts petits resultats: en la fase final del projecte, els pares i les mares vam enregistrar cadascun dels fragments per separat i el muntatge de vídeo, elaborat juntament amb la realitzadora Begoña Parra, és el medi que en va construir el discurs complet, l’únic moment i l’únic context en què es van unir tots els versos.

Tots plegats, nens i nenes, pares i mares, professors i professores i les persones que han acceptat ajudar-nos externament, doncs, hem estat fragments imprescindibles i determinants d’una acció final que és una part més del procés i aquesta construcció esgraonada, aquesta amalgama de vivències, ens ha reportat una satisfacció múltiple, exponencial.

El divendres passat, durant la festa de final de curs de l’Escola, vam presentar el vídeo. Alguns somreien quan es veien a la pantalla, altres ho descobrien tot per primera vegada. Jo, la veritat, en certs moments havia de contenir l’emoció, perquè era una experiència cultural d’aquelles que més m’agraden, d’aquelles que aparentment no fan gaire soroll, però que et remouen les entranyes i et canvien. Espero que en quedi alguna engruna, encara que sigui petita, potser inconscient, en els nens i les nenes que hi han participat.

Us enllaço el vídeo-poema, que, a banda de tot això que he dit, s’ha convertit en un homenatge a l’escriptora Joana Raspall, que enguany farà 100 anys.