Quan estimes de veritat, saps que el verb, tal com sona, no et serveix; que el sentit es construeix dins dels espais que hi ha entre les línies, en el respir que s’allibera, breu, entre lletra i lletra.

El cos ho entén així ja des d’antic, i dicta que el plaer també s’amagui entre els llavis més humits, enmig dels plecs que guarden el silenci.

I, amb tot, no és casual que el gest més encorbat (i únic) dilueixi els límits entre grafia i buit i converteixi la preposició pausada en un monosíl·lab sense angles.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s