Quan estimes de veritat, saps que el verb, tal com sona, no et serveix; que el sentit es construeix dins dels espais que hi ha entre les línies, en el respir que s’allibera, breu, entre lletra i lletra.
El cos ho entén així ja des d’antic, i dicta que el plaer també s’amagui entre els llavis més humits, enmig dels plecs que guarden el silenci.
I, amb tot, no és casual que el gest més encorbat (i únic) dilueixi els límits entre grafia i buit i converteixi la preposició pausada en un monosíl·lab sense angles.
Evito el verb 