No en sé dir exactament els graus, però veig com els teus dits amples i robusts es vinclen just fins aquell angle tan precís: un dels angles de la bellesa.

Desfan la corba i se separen decidits; i et trien els cabells, fins que la força hi intervé i tiba, per sotmetre’ls al lligam.

Tinc la certesa que aquest ha estat un instant de meravella. Geometria de plaer, per ara immesurable.

2 thoughts on “L’angle del gest

  1. Hola, Rosa. Veig que has copsat la Bellesa. No sé si alegrar-me’n per tu o entristit-me’n. Sempre he tingut clar que la millor cosa que li pot passar a una persona i, a la vegada, la pitjor, és ser tocat per la Bellesa. És com adonar-se de l’extremitud de l’existència, de la seva inesgotable plenitud, pocs segons abans de morir, d’ingressar en l’aniquilació. Sigui com sigui, celebro haver-te llegit. Ha estat un minut d’immortalitat. Petons.

    • Gràcies per llegir-me, Toni! Crec que te’n pots alegrar 🙂 La meva idea és explorar el gest i veure la relació que té amb la bellesa. També investigar si és possible aïllar el gest en la paraula. En tot cas, el gest és moviment, i, per tant, és efímer, com la bellesa, que va i ve, que se’n va però torna. Una abraçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s