A vosaltres, papa i mama, m’agradaria poder-vos explicar que últimament m’apropo sovint a la Móra, com si un fil m’estirés per retornar a la infantesa, a la felicitat dels dies viscuts al vostre costat.

I, de cop, jo, que no he sigut mai de mitificar aquells dies, que des de ben petita vaig desitjar créixer i ser gran, m’adono de la plenitud que em vau fer sentir, les hores de platja que s’allargaven fins als capvespres radiants, les excursions que cada any fèiem fins a Tamarit, a través del bosc, el vent de la velocitat a la cara quan anava amb bici pels camins mig asfaltats, les tardes i tardes incansables i daurades amb els meus germans de l’ànima, el Xavier i la Gemma, l’aigua salada, les festes, el pèl suau de la Penny… I l’olor dels pins i de Mediterrani, que se m’ha inscrustat al cervell com l’olor d’aquella magdalena…

Ara, sempre que hi vaig, respiro llibertat.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s