Adaptació d’un article publicat al Fet a Tarragona núm. 7 (setembre-octubre 2014)

Recordo molt bé una sensació que vaig viure fa una mica més de cinc anys i que m’agradaria compartir. Estava davant de l’ordinador, asseguda amb el meu primer fill entre els braços, donant-li el pit, com tants altres cops al dia, i, navegant per Internet, em vaig topar amb una videodansa d’una de les ballarines que m’agraden més actualment. En aquella època jo vivia el que tants pares i mares hem experimentat quan tens fills petits: un aïllament necessari, una adaptació al nou ritme i a la nova logística que et canvia els hàbits socials, i el fet de poder viure aquell acte cultural de manera plena va ser revelador.

Sovint tenim la imatge que la virtualitat, en contrast amb la realitat, és un succedani, un context que només ens permet aproximar-nos tèbiament a les coses. Aquell dia em vaig adonar que no és gens així, perquè, veient aquella videodansa, un format artístic ideat directament per a la pantalla, havia pogut tenir una experiència cultural absoluta sense sortir de casa, una vivència que no hauria estat millor d’una altra manera.

D’altra banda, ara fa unes setmanes, vaig anar de vacances a la Vall de Boí i vam visitar l’església romànica de Sant Climent de Taüll. L’any passat ja ens hi havíem apropat i aleshores ens van explicar que estaven preparant un mapping que recrearia les pintures originals de l’absis i el presbiteri, declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat. Teníem curiositat per veure’n el resultat i, quan hi vam ser, les nostres expectatives es van veure més que superades. Els meus fills em preguntaven si allò que veien era màgia. I, sí, era la “màgia” d’una tecnologia que permetia restituir virtualment i digitalment les pintures just en el seu lloc d’origen, superposant-les de manera exacta; era una il·lusió narrativa i visual pedagògicament i emocionalment insuperable, insubstituïble.

Amb ganes d’aprofundir en les virtuts de la virtualitat, enguany precisament hem engegat un nou projecte des de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament que hem anomenat El Batec del Temps. La intenció és abastir-se de les opcions del web 3.0 per tal d’explicar el patrimoni que tenim a Tarragona d’una manera més sensitiva i emocional, recorrent a una narrativa menys institucional i menys tècnica. Amb aquest objectiu, vam proposar al fotògraf Pep Escoda que triés dos recintes històrics i que hi fes dues intervencions artístiques, és a dir, dues lectures audiovisuals des de l’actualitat i des d’un punt de vista totalment personal.

El treball va començar a l’abril al Fòrum de la Colònia i al Circ romà i en vam veure els resultats finals al setembre i octubre, però al llarg del mesos previs ja es van poder anar resseguint, poc a poc, des de la xarxa social Instagram, les imatges i les històries que perfilen i subjauen en les dues intervencions. I penso que aquesta és una altra de les virtuts d’Internet: ens facilita explicar el procés. És més, ens permet donar-li forma i integrar-lo com a part de l’obra, juntament amb altres materials documentals complementaris (els extres) que es van generant a mesura que es desenvolupa la proposta: comparatives de l’abans i el després del recinte, galeries d’imatges amb elements relacionats amb els espais, audiovisuals explicatius…, i també, és clar, aquelles interaccions que creen els mateixos visitants amb les múltiples imatges i comentaris que comparteixen minut rere minut a les xarxes.

Les obres que el Pep ha creat es poden consultar a través del mòbil dins dels mateixos recintes on s’han gestat (mitjançant codis QR o accedint al web); la possibilitat de tenir una experiència geolocalitzada, doncs, aquí també hi és. Ara bé, espero que el 3.0 aconsegueixi, d’altra banda, una cosa encara més suggeridora: que cada vegada que entrem en aquests espais visquem un apropament més íntim i matisat a les “històries” que ens precedeixen. Únic, com en els dos primers exemples.

* Adjunto una presentació preparada per a la trobada de tècnics de patrimoni d’Espanya que es va fer a Tarragona el passat mes d’octubre.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s