Article publicat al Fet a Tarragona núm. 6, de juliol-agost de 2014.

Fa uns dies parlava amb el Miquel Àngel Marín (no sé si el coneixeu, és un músic i una persona excepcional), i em va dir una frase que em va agradar molt. Ell l’havia sentit a dir a una amiga seva i feia referència al fet que “la nostra boca és com un escenari”. La vaig trobar encertada perquè, a banda de remetre a la forma que té aquesta part del cos, també resumeix la capacitat que tots tenim de “teatralitzar” la nostra realitat a través del llenguatge; o, més concretament, al fet que ens és impossible definir l’entorn, les relacions, el lloc on passem dia i nit…, en definitiva, la vida, si no és narrant-la, filtrant-la narrativament.

El Miquel Àngel és un dels artífexs de la Bouesia, el festival que fa nou anys que s’organitza cada juliol a les Terres de l’Ebre i que concentra la seva atenció en la paraula i la sonoritat. Es tracta d’una aposta que experimenta al voltant del poder creador que té el llenguatge, de la facultat que té per canviar la realitat. El Miquel Àngel també ha estat, aquest any, un dels artistes participants en el projecte d’El Miracle, Escola Literària i Creativa, on ha impartit un taller en què els nens i les nenes de primària, inventant, repetint, cridant, jugant amb les paraules, van veure sorgir la música a partir de la seva veu.

Com el Miquel Àngel, estic del tot convençuda del poder transformador del llenguatge en el dia a dia i crec que la nostra relació amb la realitat és, doncs, sempre narrativa; de fet, si ho pensem bé, estem envoltats d’“històries” en què intentem trobar raons i aclariments: les que ens expliquen els mitjans, les que ens expliquen els polítics, les que ens expliquen els veïns, els amics, les xarxes socials… i amb totes aquestes i la nostra experiència, destriant les que ens ajuden a trobar més coherència en tot plegat, ens expliquem i expliquem la nostra, la pròpia, un conte que va canviant amb els anys. Estareu d’acord amb mi que, de fet, el govern més intransigent és aquell que deixa menys espai a les “altres” històries i imposa la seva.

Anys enrere, les històries que ens envoltaven estaven força dirigides i encara ara estem manipulats narrativament en molts sentits, però el més interessant de tot això és que les opcions de resseguir i de construir discursos alternatius actualment s’han multiplicat. I és més, en som conscients. La revolució d’Internet, des del meu punt de vista, ha estat en gran part aquesta i, si en un dels plats de la balança posem el caos en què ens ha submergit i, en l’altre, la possibilitat que ens dóna d’informar-nos i de formar-nos de tantes altres maneres, sens dubte aquest segon té molt més pes.

Des del punt de vista cultural i turístic les repercussions igualment són múltiples. Tradicionalment, les ciutats s’expliquen a través d’unes rutes “irreals”, d’uns circuits “històrics” que marquen un “discurs” oficial davant dels visitants. Milions de persones s’enduen una narració publicitària a la butxaca, allunyada de la que en viuen els habitants, una fotografia del lloc basada en les suposades grandeses del passat i en les anècdotes del present. Però cada cop més les persones que viatgen busquen narratives que marxin del canon i que obviïn el màrqueting, i intenten tenir una vivència més “autèntica” del destí que han triat. I, de la mateixa manera, les recomanacions personals abocades als espais web d’hotels, restaurants, centres i experiències, passen a tenir, per al navegant, una importància cabdal a l’hora d’escollir i de decidir-se.

Cansats que ens venguin la moto, per dir-ho col·loquialment, actualment assistim, doncs, a un procés en què les emocions personals adopten un paper protagonista, perquè al cap i a la fi les narracions viscudes en primera persona ens convencen més, són més versemblants i transformadores. Amb vista a les iniciatives que vulguem engegar, sense dubte cal que prenguem nota de les noves “tendències literàries”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s