Avui comparteixo l’article publicat al número 3 de la revista Fet a Tarragona. Espero que us agradi!

L’èxit de les històries petites

En el darrer número del Fet
, parlava de l’important que és mantenir les ganes d’experimentar que sentim constantment des de petits i de com n’és d’estratègic també que les polítiques culturals i educatives públiques no estronquin aquesta necessitat quan arribem a l’edat adulta. Aquest cop voldria parlar-vos d’un altre impuls que, a mesura que els anys passen, tendim, socialment, a minimitzar, que és el d’aproximar-nos a la realitat mitjançant els exemples concrets, les històries petites.

M’explico: tots els infants (i dic tots amb convenciment) gaudeixen, d’una manera evident i molt intensa, del moment d’escoltar contes, per exemple. Les sessions de contacontes que les entitats organitzen, les sessions improvisades pels pares a les biblioteques de les escoles, l’hora del conte particular dins de cada família, són instants de màxima atenció i d’èxit assegurat, una experiència cultural de primer ordre que mai no passa de moda. Es tracta del plaer d’imaginar i, alhora, d’entendre i aproximar-se a la realitat mitjançant la identificació i l’empatia amb els personatges que apareixen en aquests relats. Les rondalles, des de sempre, han estat “exemples” que t’expliquen les “veritats” de la vida, que resolen dubtes i conflictes a partir del joc imaginatiu que genera en els infants: el de posar-se a la pell dels seus protagonistes.

Quan ens fem grans, evidentment, tenim més capacitat d’abstracció i més capacitat de gaudir-ne, però potser l’error que cometem és el de creure que l’abstracció està en un esgraó més alt que el relat concret, perquè tendim a pensar que diu més “veritat” i que és més transcendental. Sí que donem importància a les novel·les històriques, per exemple, però no deixa de semblar-nos més “veritat” un manual d’història per a universitaris, amb un enfocament aparentment objectiu. Sí que ens emocionem veient una pel·lícula que explica les anècdotes que envolta la vida d’un gran artista, però no deixa de semblar-nos més “educatiu” que algun expert ens expliqui a quin corrent va pertànyer o en quina tipologia creativa s’inclou la seva obra. Jo diria que es tracta, doncs, de dues tendències que mouen el nostre pensament i també són dinàmiques que modelen la cultura i que determinen l’èxit de les experiències culturals públiques i privades.

Fa pocs dies en parlava amb el Magí Seritjol, el director del Festival Tarraco Viva, un referent europeu en l’àmbit de la divulgació de la història. Els petits monòlegs de la Gent de Tarraco que es van estrenar en la darrera edició del festival són un exemple evident de tot el que he comentat fins ara: a partir de les paraules en primera persona del Demetrio, de la Júlia i de tants altres personatges, vam ser capaços d’extrapolar i entendre millor l’essència de les relacions humanes de l’època. De fet, el Magí és un d’aquells gestors que té clar que el relat és el que ens emociona i que l’emoció és més veritable que res. Per això, la seva proposta de reconstrucció històrica és eminentment narrativa.

En el pol oposat, en canvi, hi ha, per exemple, una part del sector de l’art contemporani, que, per comoditat i estatus, s’entesta en l’opacitat a l’hora de divulgar les propostes dels nostres artistes actuals i que fa que la societat hi visqui d’esquena. En molts casos l’art contemporani proposa que el concepte sigui, en si mateix, l’obra d’art, però això no vol dir que no contingui, també, bellesa, anècdota, emoció, quotidianitat, elements que es poden narrar i que, amb senzillesa, ens poden apropar al missatge que l’artista vol transmetre. És més, diria que, de fet, el seu missatge és el menys rellevant i que el que cal és donar eines perquè les persones en treguin una interpretació que els serveixi. En aquest sentit, crec que aquest sector de l’art contemporani faria bé de deixar de tractar l’abstracció com una frontera i de comunicar les històries petites que conformen les obres.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s