Em poso al dia dels articles publicats a la secció de l’Animal de 3 potes de la revista Fet a Tarragona compartint una reflexió sobre la poesia que vol ser alhora una reivindicació en unes dates molt literàries… Sobre els beneficis de la poesia.

Justícia poètica

Si doneu un cop d’ull a la programació cultural de Tarragona, veureu que la poesia hi té el seu lloc i que, si us agrada aprofundir-hi o sentir-la de viva veu, les opcions són diverses. A finals del mes de febrer, per exemple, s’ha reprès el Club de Poesia a la Biblioteca Pública, en què Adrià Targa proposa un tast variat de poemes a partir de “Grans temes de la poesia” i que es presenta amb la intenció, molt encertada, de fer entendre que “tot el que la poesia té de sublim, ho té també de terrenal”. D’altra banda, ja fa uns quants anys que cada dijous continua, imparable, el cicle Hipermetropoesia al Cafè Metropol, una plataforma oberta, coordinada pel poeta Òscar Palazón, que fa pujar autors dalt de l’escenari i que conforma, així, una programació de recitals d’estils molt diferents amb l’objectiu de facilitar la descoberta de nous valors o de nous llibres.

La ciutat, doncs, compta amb una oferta poètica interessant, ben acomboiada per l’oferta pedagògica d’una Escola de Lletres ja consolidada; i a aquests exemples que he citat se sumen altres actes puntuals que tenen lloc amb més o menys intensitat en el nostre calendari cultural i que articulen una proposta situada al mateix nivell de les altres ciutats catalanes, amb presència d’autors d’aquí i de fora. Amb tot, és ben curiós que, no només aquí, és clar, sinó des d’un punt de vista més general, la poesia sigui tan poc present en la vida quotidiana d’un alt percentatge de persones i que, fins i tot, hi hagi molts lectors habituals de novel·la que no s’hi apropin mai. De fet, sovint, tant aquí com a altres ciutats similars només els molt aficionats a la poesia o els coneguts de l’autor són els que acaben assistint als recitals o a les presentacions que s’organitzen.

Davant d’aquesta realitat, de vegades em pregunto quina seria la manera més encertada de despertar l’interès per la poesia i quines accions caldria que prioritzéssim per aconseguir-ho. I, d’altra banda, també em pregunto per què s’estableixen tantes barreres davant de la poesia, per què fa por, per què les persones ens sentim tan “indefenses” davant dels versos d’un poema quan no l’ entenem. No crec que l’estratègia hagi de venir per augmentar la difusió del que ja es fa a la ciutat ni tampoc crec que ens calgui una programació d’actes poètics més abundant, perquè acabaria conformant més oferta per al mateix grup de persones. Des del meu punt de vista, l’acció hauria d’insistir en un altre sentit i implicar tots els agents de la cultura i de l’educació. I també els escriptors i els artistes.

El llenguatge és una eina de comunicació que, modificant-se, repetint-se, combinant-se i distorsionant-se pot transformar-se en ritme, en melodia, i, sobretot, en sensació. Això els infants ho entenen sense saber-ho: les cançons són poemes que diuen amb tota naturalitat i que els transporten a mons dels quals no poden prescindir. Potser tots, tant l’escola, com els programadors, com els formadors, com els escriptors, hem de contribuir a mantenir aquesta necessitat bàsica en els adults, aquesta necessitat de recrear-se en el plaer de dir els mots, de modular-los i fer-los jugar en una rima o en un ritme. De petits ho fem, naturalment, i no ens fa por no entendre’n totes les paraules; ens agrada, simplement, dir-les en l’ordre, cantar-les en un temps i unes notes; de vegades fins i tot les diem malament, però no ens importa. Si molts de nosaltres, ara de grans, ens hi poséssim amb aquesta actitud, obrint la ment i amb l’única intenció de gaudir dels sons del poema, sense voler treure’n un “gran missatge”, de ben segur que veuríem la utilitat vital que té per a cadascú de nosaltres.

Quan et deixes anar i t’alliberes dels prejudicis, la poesia se’t fa necessària. Potser el que ens falten són mediadors que ens facin sentir la pell dels poemes: professors, programadors i escriptors que ens diguin els poemes a mitja veu i ens n’ensenyin els beneficis.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s