Els voltors som nosaltres. Sobre ‘Bank’, de Jordi Abelló

L’amic Jordi Abelló em va demanar, fa unes setmanes, que fes un escrit per al seu nou projecte artístic, Bank. Després d’incloure’s a Verkami, en un tres i no res, Bank va rebre el suport econòmic necessari (de fet, en va rebre més del que esperava) i ja és una realitat: una exposició que combina pintura i vídeo i que, ara per ara, només la podreu veure a partir d’una aplicació de mòbil i desplaçant-vos fins a les coordenades de 8 seus bancàries de Barcelona i Madrid i de la Documenta 13 de Kassel. D’aquí un mes ja es podrà veure al web del Jordi, però, mentrestant, enllaço el text que vaig escriure per introduir el projecte. Les aparences enganyen i crec, fermament, que els voltors som nosaltres; per sort.

És l’hora de dinar

Imagineu-vos el vent colpejant la càmera. Una esplanada de pols, de terra, coberta per herbes seques, òssos, branques, cossos, restes de cossos. Un tros de terreny, estèril, amb una funció única: ser el plat de desenes de voltors.

I imagineu, avui, una dotzena de retrats, dels banquers més rics del món, repartits entre la terra, sota pedres gruixudes que es converteixen en petjapapers de l’estratègia, d’aquells que ens xafen el cap sense contemplacions. Són retrats magistrals que estudien uns rostres anodins per trobar-ne veritats: l’origen de la cobdícia, els límits de l’avarícia.

Les pedres s’amunteguen entre trossos i cossos, es barregen entre vísceres i pèl. Ells, els rostres pintats, també són en aquest monticle, retinguts sota les pedres. I l’home del camió agafa l’últim cubell i n’aboca, a sobre, les entranyes i la sang. És l’hora de dinar.

L’aposta de Jordi Abelló és compromesa, és inquietant. Ens convida a observar el comportament d’uns animals magnífics, que han sortit molt malparats en l’ordre simbòlic dels éssers humans. La cultura més recent, que té panic de la mort, els rebutja perquè escuren els cadàvers i s’alimenten d’immundícia. Sovint els associem a una moral reprobable, a un comportament egoista; no ens agraden, no ens agrada el que representen.

Són una espècie protegida, en perill d’extinció, que necessita aquestes cites periòdiques que Jordi Abelló ha volgut enregistrar amb aparença de document. Els voltors sobrevolen lentament el muntell de menjar, s’hi apropen en comunitat, s’hi recolzen, el tasten, s’hi acarnissen, se’l disputen. Però no oblidem que, sota, sols, hi ha els banquers que malden per desprendre’s de les pedres i que tot és un experiment, una prova que serveix per comprovar com acaben aquests retrats, quines formes hi dibuixa l’afany, la fam, dels voltors.

L’obra d’Abelló subverteix els prejudicis i integra un missatge esperançador. Potser és més senzill aferrar-se a la simbologia que hem atorgat a aquestes bèsties i veure-hi una venjança manierista, una metàfora que es menja el sentit i l’anul·la. Jo, malgrat les semblances aparents entre els perfils afilats dels cobdiciosos i dels voltors, hi veig, però, un altre gest: la proclama d’una comunitat tímida, afamada, que avança lentament i pesada, que pren la iniciativa a poc a poc i amb desordre, que s’ha de conformar amb les restes que li ofereixen i apropiar-se’n, amb desconfiança; però també una societat que s’apodera de l’espai, que coneix i reconeix la força d’un objectiu comú, que comparteix, que s’intueix forta i palpitant, que reneix de la corrupció.

Una banda sonora que convida a aixecar el vol.

Us podeu baixar l’aplicació per a Android aquí. Apple no ha permès incloure-la a l’AppStore. La foto és una de les recompenses, magnífica, que Jordi Abelló regala als mecenes del projecte.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s