Tres vermells


Arriba el dubte i tanco els ulls:
tot és vermell, planícia indivisible
de mans i de plaer, immensa
intensitat. El reconec: és el vermell
d’una mirada que es desperta
al costat dret, després d’aquesta
nit d’excitació, d’hores compactes
de suor i extremitats.

És el vermell dels teus cinc dits
als meus cabells en convulsió,
l’encert de dominar-me controlant-me
els dos extrems, de fer-me neutra
i fer-me fluid, instint i flux encabritat,
un pintallavis d’oli cru en erecció.

És el vermell d’un llençol llis,
tacat de mots a mitja veu,
dits i esgotats dins de l’espai,
la pell, el llit, l’habitació,
amb pretensions que l’endemà destruirà.

Puc tancar els ulls; puc córrer i ser inconscient.

Advertisements

2 thoughts on “Tres vermells

  1. Després d’un dia esgotador… M’encanta llegir el poema Tres vermells i entrar en aquest estat d’inconsciència. El RT per compartir. gràcies Rosa!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s