La narrativa de la pell. El 15M i les xarxes socials

En l’individu nascut abans de la revolució d’Internet, sovint el món digital genera una desconfiança que és fruit del desconcert que sent davant del repte d’haver de traçar un camí, sense filtre orientatiu, dins la caòtica quantitat de contingut que s’hi genera. Algunes persones, doncs, reaccionen amb escepticisme, amb una voluntat de desprestigiar allò que els atemoreix. Les altres, per contra, reaccionen amb una eufòria desbordada i expressen ininterrompudament la seva sorpresa. Finalment, els nascuts dins del nou paradigma, ja no conceben el món d’altra manera i, per a ells, les eines que ofereix són quotidianes, bàsiques per viure.

El 15M sorgeix en el paradigma de la digitalitat. Amb l’arribada d’Internet hem aprehès més que mai la fal·làcia dels cànons i la manipulació informativa a què estem sotmesos permanentment. El 15M expressa la indignació per la situació social que patim, però no és només queixa i reivindicació, sinó també construcció i proposta concreta, és a dir, confiança en la possibilitat de fer aportacions petites però específiques, matisades, d’utilitzar amb resultats definits la intel·ligència col·lectiva. Som éssers que ens hem vist abocats a especialitzar-nos molt en àmbits concrets del coneixement, però aquest fet, que podria semblar un desavantatge, propicia l’apoderament quan el col·lectiu d’especialistes confia en la compartició i en el fet que construir des d’un punt de vista glocal i amb fonaments científics és possible.

El matís que distingeix la dinàmica del 15M, aquesta segona part que, un cop passada la reinvindicació, creu en l’acció, no hauria estat sense l’existència de les xarxes socials; perquè no han sigut tan sols un mitjà de difusió, sinó un medi que n’ha determinat el caràcter. Una qüestió estructural.

El fet de poder rebre de manera immediata les conclusions de les assemblees, les imatges, de viure en directe les retransmissions des de múltiples veus, aporta un plus de realitat (podria semblar una paradoxa), de transparència, que no podem considerar com a element afegit, sinó com a definidor del moviment, perquè és allò que anul·la la narrativa de les hores, el filtre literari propi dels antics paràmetres culturals i contribueix a la consciència de xarxa i, així, doncs, a l’apropiació del present i del futur.

Per Twitter han corregut múltiples hashtags que han creat converses entrecreuades; un dels més utilitzats ha estat #notenemosmiedo. I també és un dels més simbòlics, perquè recull l’eufòria del sector de la població que es reafirma davant de la possibilitat de submergir-se en un “caos” informatiu ple de veritats.

No només a Twitter s’informa, s’aporta i es discuteix; també s’ha generat activitat a Facebook i fins i tot el moviment ha creat la seva pròpia xarxa, la N-1. La utilitat de les xarxes com a entorn participatiu de construcció del discurs és un aspecte important, però la seva transcendència es troba més en la incidència crucial que té en les dinàmiques organitzatives de la societat.

Article publicat a Artiga, Revista d’Art i Pensament. Núm. 14, octubre de 2011.

[cast.]

En el individuo nacido antes de la revolución de Internet, a menudo el mundo digital genera una desconfianza que es fruto del desconcierto que siente ante el reto de tener que trazar un camino, sin filtro orientativo, en la caótica cantidad de contenido que genera. Algunas personas, pues, reaccionan con escepticismo, con una voluntad de desprestigiar lo que los atemoriza. Las otras, por el contrario, reaccionan con una euforia desbordada y expresan ininterrumpidamente su sorpresa. Finalmente, los nacidos dentro del nuevo paradigma, ya no conciben el mundo de otra manera y, para ellos, las herramientas que ofrece son cotidianas, básicas para vivir.

El 15M surge en el paradigma de la digitalidad. Con la llegada de Internet hemos aprehendido más que nunca la falacia de los cánones y la manipulación informativa a que estamos sometidos permanentemente. El 15M expresa la indignación por la situación social que padecemos, pero no es sólo queja y reivindicación, sino también construcción y propuesta concreta, es decir, confianza en la posibilidad de hacer aportaciones pequeñas pero específicas, matizadas, de utilizar con resultados definidos la inteligencia colectiva. Somos seres que nos hemos visto abocados a especializarnos mucho en ámbitos concretos del conocimiento, pero este hecho, que podría parecer una desventaja, propicia el empoderamiento cuando el colectivo de especialistas confía en la compartición y en que construir desde un punto de vista glocal y con fundamentos científicos es posible.

El matiz que distingue la dinámica del 15M, esta segunda parte que, una vez pasada la reivindicación, cree en la acción, no habría sido sin la existencia de las redes sociales, porque no han sido tan sólo un medio de difusión, sino un medio que ha determinado su carácter. Una cuestión estructural.

El hecho de poder recibir de forma inmediata las conclusiones de las asambleas, las imágenes, de vivir en directo las retransmisiones desde múltiples voces, aporta un plus de realidad (podría parecer una paradoja), de transparencia, que no podemos considerar como elemento añadido, sino como definidor del movimiento, porque es lo que anula la narrativa de las horas, el filtro literario propio de los antiguos parámetros culturales y contribuye a la conciencia de red y, así, pues, a la apropiación del presente y del futuro.

Por Twitter han corrido múltiples hashtags que han creado conversaciones entrecruzadas, uno de los más utilizados ha sido #notenemosmiedo. Y también es uno de los más simbólicos, porque recoge la euforia del sector de la población que se reafirma ante la posibilidad de sumergirse en un “caos” informativo lleno de verdades.

No sólo en Twitter se informa, se aporta y se discute, también se ha generado actividad en Facebook e incluso el movimiento ha creado su propia red, la N-1La utilidad de las redes como entorno participativo de construcción del discurso es un aspecto importante, pero su trascendencia se encuentra más en la incidencia crucial que tiene en las dinámicas organizativas de la sociedad.

Artículo publicado en Artiga, Revista d’Art i Pensament. Núm. 14, octubre de 2011.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s