La gestió cultural i el disseny. Professionals amb valor afegit

Crec que sí, que el disseny no és un element estètic, sinó un element conceptual. Com a mínim, el disseny que per a mi és realment vàlid és aquell aporta un valor afegit a l’objecte que tracta. I, en l’àmbit de la cultura i de la gestió cultural, tenir al costat professionals que ja tenen aquesta funció incorporada de sèrie és un gran avantatge.

En el meu cas, des de fa uns set anys ja que he tingut l’oportunitat de comptar amb la companyia de la Cecília Bofarull i el Xavier Argente, de Domo-A, un empresa de disseny, tecnologia i estratègia que interpreta el producte, que l’interioritza i el millora. Vaig començar amb ells des de la Unitat de Lletres de l’Ajuntament de Tarragona, quan, amb motiu de les Trobades d’Escriptors que organitzàvem tres cop l’any, els vam encarregar l’elaboració d’una sèrie d’opuscles que se centraven en l’obra dels escriptors triats i, des d’aleshores hem passat hores i hores junts, pensant programes de mà, webs (entre aquestes, una fantàstica web de la literatura a Tarragona), catàlegs, bases de convocatòries i llibres. Encara recordo el cartell de Carnaval que em va fer descobrir la Cecília com a dissenyadora i com a persona; era un dels que s’havien presentat al concurs que convoca l’Ajuntament; em va atrapar des del primer cop d’ull; vaig pensar que era fresc, desacomplexat, elegant. I vaig decidir que s’havia de fer càrrec dels materials de Lletres. Tot un encert, penso.

Podria dir moltes coses del treball de Domo-A: que és net, elegant, rigorós, perfeccionista, minuciós… Però, com deia, el seu màxim atribut es troba en el valor afegit que aporten sempre, un valor de contingut que potser no és imprescindible a l’hora de dissenyar elements de productes comercials, però que és crucial a l’hora de comunicar els projectes culturals que promovem els gestors culturals. Nosaltres sabem com n’és d’important aquest afegit, perquè no es tracta de vendre fum, de fer explotar focs artificals, ni de convèncer amb llumets de colors, sinó de transmetre experiències, de donar qualitat al públic i de comunicar coneixement.

Domo-A això ho té molt clar. Només dos apunts que ho demostren: us recomano que seguiu la seva activitat a twitter (@domoa_es @domo_art) i que us subscriviu al seu newsletter. Són dos mostres clares del valor que el coneixement té per a ells.

L’últim treball que he tingut la sort de preparar amb ells és el catàleg del cicle Territoris Creatius · Arts Visuals 2011. Aquest mes d’octubre, molt aviat, es presentarà a la Casa de la Generalitat, a Tarragona. La seva feina ha estat impecable al llarg de la convocatòria i de les quatre exposicions que ha contingut el cicle i han reblat el clau amb aquest catàleg final col·lectiu. Han apostat per una exaltació clàssica de la tipografia com a element performador i n’han fet filigranes conceptuals, amb la voluntat de lligar, sense barroquismes, quatre propostes artístiques tan separades formalment que semblava impossible de posar en relació. I això és així perquè han entès quina és la reflexió en què els artistes han coincidit: la condició lingüística del nostre món.

És tot un luxe poder treballar, des de la gestió cultural, amb dissenyadors que, des d’un coneixement profund de la seva professió, aporten un discurs cultural ric, pedagògic i molt respectuós amb els receptors.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s