Temps desconsiderats. Fins aviat, Territoris Creatius!

No voldria que aquesta entrada tingués un to èpic ni catastrofista. Ara bé, com que són temps desconsiderats i em toca de prop, se’m fa difícil evitar-lo i us demano que em disculpeu si es torça una mica cap al pessimisme.

I és que aquests dies m’estic mentalitzant i estic acomiadant-me, a poc a poc (i no sé si per sempre), d’un projecte en què he cregut molt els últims anys, el de Territoris Creatius. És una inciativa que vam cuinar des dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona a partir del 2007, amb l’Adam Manyé, i que va sortir a la llum el juny de 2009. Van ser uns moments en què una sèrie de gent, amb noms i cognoms i per sobre dels colors, tenien el projecte de fer que aquest organisme tingués un sentit útil per al territori, que absorbís més competències i vetllés per les necessitats reals i específiques que pugui tenir. Només una dada ben significativa: fins aleshores, els Serveis Territorials de Cultura no havien comptat amb la figura d’un gestor cultural; jo hi vaig anar per intentar que tinguessin alguna incidència en matèria d’acció cultural.

Fa pocs dies, la Generalitat, sota l’imperatiu de la crisi, ha dit que no vol comptar més amb aquesta figura i ha decidit suprimir les meves funcions. Tot fa sospitar, doncs, que els projectes engegats passaran a pitjor vida; tant de bo m’equivoqui, però aquesta és una realitat que està passant massa sovint en aquests temps desconsiderats.

I un d’aquests projectes és Territoris Creatius, un espai per a la difusió i la promoció de la tasca artística dels creadors del Camp de Tarragona en les diverses disciplines: arts visuals, arts escèniques, literatura i música. El vam començar desenvolupant una primera fase de recollida de dades, d’edició de perfils, amb el convenciment que calia anar dibuixant una radiografia del territori, i és quan van sorgir creadors vàlids i poc coneguts, joves i no tan joves, més i menys consolidats, que han anat puntejant el mapa. Sense deixar aquest objectiu d’anar conformant una plataforma cada cop més exhaustiva i de difusió internacional, amb més de 325 creadors inscrits i donant un servei afegit a més de 1.500 persones a través de les xarxes socials, ara érem en una segona fase: la de promoure l’exhibició i la producció de projectes concrets, a partir de la creació de diverses convocatòries, en què els creadors han presentat les propostes i un jurat extern les ha avaluat i les ha escollit.

N’havíem fet ja quatre de diferents; dues encara són vigents: la que hem fet conjuntament amb el Cèsar Compte i la Patrícia Fernández, del CAER, de producció multidisciplinar amb l’eix en el circ (finalitza el 14 de novembre), i la de Patrimoni i creació contemporània, que enguany s’ha concretat en “Cellers que dansen” i en la qual participen 6 equips diferents de videocreadors, ballarins i músics, tots implicats fins a la medula.

Molts cops et planteges si tot això d’unir creadors, de la multidisciplinarietat i de promoure el contacte artístic no és ben bé cosa d’il·lusos i una comesa poc realista, però Territoris Creatius comença ara a donar els seus fruits i a esdevenir un escenari d’experimentació per comprovar-ho. I l’administració fins ara ha estat valenta i s’ha posat al seu lloc: donant reconeixement a aquells que ens donen identitat i ens fan lliures i fent cultura més que espectacle. Malauradament, sembla que, a partir d’ara, no es tindrà en compte el que, de manera modesta però constant, s’ha aconseguit. Ja dic, tant de bo m’equivoqui.

El proper pas era publicar una convocatòria dirigida a gestors culturals per tal que presentessin propostes basades en la creació interdisciplinar i que les construissin al voltant dels creadors presents a la plataforma. Amb això aconseguiríem posar en valor la tasca professional dels gestors culturals, catalitzadors i narradors del coneixement, i alhora enriquir les connexions i la dinàmica d’una “eina” que volíem convertir en medi, còmode per a tots.

M’enduré amb mi aquesta idea per veure si, en aquests temps desconsiderats, algunes persones volen desenvolupar-la des d’altres àmbits i, si cal, des d’altres projectes.

Advertisements

6 thoughts on “Temps desconsiderats. Fins aviat, Territoris Creatius!

    • Sí, i tant, podria ser. Però, mira, jo sempre he cregut en la cultura com a servei públic… Vull dir que precisament l’administració moltes vegades fa feines directament que, en realitat, no li pertoquen i fa la “competència” al sector privat; en canvi, un projecte com aquest, que implica un reconeixement de país amb vista als creadors, amb unes convocatòries transparents, amb un component alt d’experimentació, és propi de l’administració… Però, bé, tot és possible i potser sí que serà un camí. Una abraçada!

  1. Rosa,

    Molts ànims. Aquests projectes si són prou sòlids i hi ha complicitats… muten i segueixen vivint amb altres formes. No desesperis. Pensa, descansa… i maquina una nova vida per aquesta iniciativa. Segur que la pot tenir. Una abraçada molt forta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s