La gestió cultural i l’escola. Noves propostes per una escola creativa dia a dia

Aquesta setmana ens hem retrobat amb algunes companyes mares de l’escola del meu fill  de tres anys per començar a dissenyar les activitats culturals que farem des d’ara i fins al mes de juny. Amb elles, i amb alguns pares més, hem creat, en aquest primer curs escolar, una comissió literària i creativa dins l’AMPA del col·legi, moguts per una inquietud d’implicar-nos-hi a partir de l’organització d’accions que serveixin tant als nens i nenes com a nosaltres.

Durant el primer trimestre, vam dur a terme un Taller de poemes objecte que va funcionar bé i que properament explicarem a la Universitat Rovira i Virgili després de ser escollit com a bona pràctica i, en aquests mesos que queden de curs, tenim la idea, entre altres iniciatives, de desenvolupar una activitat titulada Escriu-me, que assajarà l’escriptura damunt d’un paper diferent, el de la roba, el del cos, i una altra en què experimentarem la intensitat poètica que es pot transmetre amb el “silenci” del llenguatge de signes.

Aquests dies en què estem pensant com concretar totes aquestes idees que volen fer sentir la poesia, la creació, de primera mà (físicament, primàriament), penso sovint que la gestió cultural pot fer molt per a les escoles, que els gestors culturals hi podem tenir un paper fonamental i que les àrees de cultura de les administracions públiques haurien de plantejar-se molt més seriosament la seva aportació en aquest sentit. Perquè els gestors culturals som, molt sovint, la cruïlla on van a parar creadors, entitats, agents, propostes i  reivindicacions diverses, i som també els que podem facilitar el contacte de l’escola amb el sector cultural i provocar que la ciutat i l’escola, l’art viu i les aules, no estiguin allunyats l’un de l’altre.

Podríem donar per fet que l’escola està permanentment en contacte amb la cultura i la creativitat; i ho està, però crec que només d’una manera determinada. Hi són, però estan acotades pels límits dels currículums escolars, per mètodes pedagògics, per horaris, per calendaris, per una practicitat necessària. Els gestors culturals, en canvi, treballem la cultura des de les entranyes, en coneixem els processos de creació, de construcció, de difusió, i, el nostre coneixement, el nostre assaig amb públics ciutadans diversos (els èxits i els fracassos viscuts), la nostra intermediació amb creadors, pot aportar una altra experiència de la cultura i la creació als nens i nenes, ja des dels tres anys, que complementa la línia de treball de les escoles.

Sense anar més lluny, i com a exemple, les activitats que proposem durant aquest primer curs des de la nostra comissió de l’AMPA es basen o s’inspiren en accions poètiques ja realitzades i comprovades per la plataforma de joves creadors La Pell del Llavi, de manera que les hem versionat i adaptat per a l’entorn de l’escola sabent prèviament com van funcionar.

La gestió cultural, doncs, pot provocar un apropament a la creació i a la cultura que trenqui les fronteres conceptuals, temporals i físiques que l’escola necessita per al seu funcionament, però que, en certs moments, poden ofegar-la. El lema de la comissió que hem creat és “per una escola literària i creativa dia a dia” i ara que la intenció és organitzar “la setmana cultural” al centre, nosaltres no hi hem proposat cap activitat de manera especial, perquè entenem que la cultura és una necessitat bàsica, diària (com menjar, com beure, com viure), i no volem que es percebi com un fet excepcional que s’aïlla en un període de temps concret.

Des de la gestió cultural, sense dubte, també podem fer això dins de les escoles: treballar per la quotidianitat de la cultura, per descosir aquesta visió de la cultura com un fet excepcional, perquè, malgrat que l’excepcionalitat també pot tenir una lectura positiva, és l’element del qual es prescindeix més ràpidament i sense remordiments quan van maldades, com per desgràcia veiem que està passant dia a dia en el nostre món miop i falsament quadriculat.

Per una escola literària i creativa dia a dia. Aplicacions de la gestió cultural a l’escola

Enguany des de l’AMPA del Col·legi Públic El Miracle de Tarragona, que és on hem escolaritzat el meu fill, un grup de pares i mares hem format una Comissió Literària i Creativa amb dos propòsits molt clars: d’una banda, apropar l’art als nens i nenes a partir d’activitats creatives en què participin de manera activa i directa i, d’una altra, fer que la cultura estigui present en el seu dia a dia i sigui una necessitat quotidiana.

Amb aquesta intenció, fa dues setmanes vam presentar diverses accions previstes per al primer trimestre del curs i que ja s’han engegat amb la complicitat de la direcció i del professorat de l’Escola. Conscients de les noves possibilitats de relació i de comunicació que contenen les xarxes socials per cocrear i compartir, en primer lloc, hem iniciat un grup a facebook (El Miracle, escola literària i creativa) que està obert a tothom (famílies del Col·legi i de fora), en el qual es comparteixen recomanacions sobre activitats artístiques per a nens i nenes i se’n proposen de pròpies, com l’acció audiovisual Els ulls de l’escola. Aquesta activitat s’adreça tant als nens i nenes de totes les edats com als adults (pares i mares, avis i àvies, familiars, amics) i els convida a penjar-hi imatges de l’entorn monumental i físic que envolta l’Escola i que, des de fa tants anys, és un dels seus trets identitaris i conforma l’imaginari de moltes persones.

En segon lloc, hem fet ja les dues primeres sessions d’un taller de poemes-objecte que rebran tots els alumnes abans d’acabar l’any i que explora els límits de les paraules i del seu significat, perquè els proposa transformar objectes quotidians (una esponja, una pinta, un rotllo de cartró, una caixa d’ous…) a partir de paraules poètiques triades a l’atzar. Aquestes paraules surten de dins de peixos i d’ampolles que han de pescar amb una canya i tenen molts tipus de materials per convertir l’objecte en allò que la paraula els suggereix.

Els primers a desenvolupar el taller han estat els alumnes de P3, P4 i P5 i de 1r i 2n i les “obres” que n’han resultat han estat fruit d’una imaginació desbordant i sense prejudicis. L’activitat els permet, igualment, copsar les fases del procés creatiu: la focalització de la mirada en un element, l’aplicació del seu filtre emocional i mental, la nova lectura de la realitat que poden oferir, la confecció “manual” de l’obra i el lliurament d’aquesta a la col·lectivitat perquè pugui ser útil a tothom. Aquesta última fase es concreta en el fet que tots les “obres” formaran part d’una exposició que es podrà visitar.

Totes les activitats creades en aquesta línia, a més, les hem pensat perquè els pares i les mares també hi puguin participar, seguint la premissa que la literatura, la creació i l’art (en definitiva, la cultura) s’ha d’entendre com un aspecte quotidià i natural de la nostra vida. Un dret que traspassa les parets de les aules i els contextos circumstancials i que és un element transformador dels éssers humans que hem de viure amb tots i cadascun dels grups d’educadors que ens envolten: mestres, pares, mares, avis, àvies… i també fills i filles.

A hores d’ara, i només és el començament, ja tinc una llista llarga de valors que m’ha aportat aquesta experiència: satisfacció de compartir coneixement adquirit en l’àmbit professional de la gestió cultural en un entorn organitzatiu diferent, molta emoció a l’hora de transmetre el valor de la poesia a nens i nenes, és a dir, a persones lliures de prejudicis en aquest sentit, experimentació pròpia a l’hora d’escriure poesia per a nens de 2 a 5 anys, una vivència directa d’una experiència cultural generosa i pròxima, i l’aprenentatge humà, vital, que m’ofereixen les personetes amb qui treballem i juguem, abocades gairebé sense cap temor a la creativitat.

Cultura per somiar. Suggerir vs. definir

Set somnis: el somni de l’arbre per dormir dret, el somni de l’illa de la fi del món, el somni del conte que encara no ha estat inventat, el somni del gran prat dels “per què no”, el somni del conte sense fi, el del núvol que fa rebotar, el del gran joc de fet i amagar…, aquests són els mons màgics que formen part d’El gran llibre dels somnis de Nathalie Laurent i Soledad Bravi (Corimbo). M’agrada perquè es tracta d’un volum ple de detalls, d’una il·lustració i un text riquíssims que deixen prou marge perquè els infants reinventin els personatges dels contes tradicionals i perquè s’endinsin en la nit d’una manera relaxada però alhora estimulant.

És un llibre pensat fins a l’últim centímetre, mai millor dit: físicament és de grans dimensions, però aquesta característica no és gratuïta; s’hi adjunten unes instruccions ben clares: “Escollir un somni. Posar el llibre obert al costat del llit. Per entrar en el somni, mirar atentament, observar-ho tot… i comptar les ovelles”, mentre descobreixes i redescobreixes tots els múltiples elements del dibuix.

Diria que és recomanable per diversos motius: d’una banda, perquè incideix en el concepte del llibre com un poema objecte, tot i que això, sortosament, ja és habitual en la literatura infantil; però, sobretot, diria que és la voluntat intrínseca que té de suggerir més que no pas de definir, o millor dit, de no descriure i de deixar prou marge a la imaginació, allò el que el fa realment especial. El que queda ocult entre línies és el que nosaltres omplim i el que converteix les històries en úniques i irrepetibles.